Quasi la meitat dels consumidors més joves admet haver-se sigut l'objectiu d'un frau 'en línia', sent l'estafa més habitual la que arriba a través d'un missatge de text, i en un context en el qual a tres de cada quatre espanyols els preocupa la protecció de les seues dades personals.

Més d'un terç dels espanyols (35%) admet haver sigut objectiu d'un frau a través de missatges de text, anomenades de telèfon, correu electrònic o durant les seues activitats 'en línia' en els últims tres mesos.

I és la Generació Z -els nascuts entre mediats de 1990 i mediats de 2000- la més impactada en aquest sentit, amb un 47 per cent dels consumidors d'aquest grup afirmant haver sigut objectiu de frau.

Aquestes dades es desprenen de l'estudi '*Consumer *Pulsecorrespondiente', de *TransUnion, corresponent al segon trimestre de 2023, en el qual s'explora el comportament dels consumidors espanyols respecte al robatori d'identitats en les transaccions 'en línia'.

El patró de frau més denunciat entre els quals asseguren haver sigut objectiu d'algun va ser el '*smishing' (missatges de text en els quals se sol·liciten, de manera fraudulenta, dades personals), amb un 35 per cent.

La meitat (47%) dels individus englobats en el grup *Baby *Boomers -en l'estudi, els nascuts entre 1944 i 1964- assegura haver rebut un missatge d'aquest tipus en els últims tres mesos.

Les preocupacions relacionades amb el robatori d'identitats i a l'hora de compartir informació personal es mantenen en rangs elevats. Tres de cada quatre (75%) espanyols confessen que estan 'molt preocupats' o 'una mica preocupats' quan comparteixen informació personal.

Les raons esgrimides són la possibilitat que se'ls robe aquesta informació (70%), la invasió a la privacitat (60%) o el fet que es puguen utilitzar les seues dades per a rebre comunicacions comercials no sol·licitades (37%).

En general, els esquemes de frau més freqüents a Espanya, a més del '*smishing', inclouen el robatori de targetes, els càrrecs fraudulents, el '*vishing' (les trucades de telèfon en les quals se sol·liciten, de manera fraudulenta, dades personals) o les estafes en les quals un tercer il·legítim es fa passar per un venedor oficial en una botiga 'en línia'.

Consulta la notícia original ACI