El Govern vol posar fi als abusos que les comercialitzadores energètiques, especialment les d'electricitat, continuen cometent amb la contractació del subministrament via telefònica. Així, en la recent proposta de Reglament General de Subministrament i Contractació inclòs en un reial decret que està actualment en tràmit d'audiència pública, el Ministeri per a la Transició Ecològica estableix, en el seu article 13, “el final de la possibilitat que els comercialitzadors puguen realitzar publicitat i contractació del subministrament via telefònica, llevat que existisca una petició expressa per part del consumidor o la crida siga originada per la seua pròpia iniciativa”.

El departament que dirigeix Teresa Ribera ha arreplegat així la petició de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) que, en el seu últim informe sobre els mercats minoristes de gas i electricitat, ja plantejava aquesta mesura. En aquest informe, l'organisme supervisor denuncia que “es venen registrant nombroses reclamacions de consumidors que reben trucades telefòniques enganyoses de diferents comercialitzadores, sense que aquest haja donat el seu consentiment a rebre aquestes trucades, i que poden ocasionar contractacions del subministrament amb deficiències o sense un consentiment informat”.

D'aquesta manera, “amb la finalitat d'evitar aquestes males pràctiques per a la captació de clients, i igual que es fera amb la contractació domiciliària”, la *CNMC proposa que es prohibisca “la contractació telefònica, excepte quan la trucada és iniciada o sol·licitada pel propi consumidor”. En aquests casos, reclama l'organisme que presideix *Cani Fernández, la companyia “haurà de gravar la totalitat de l'anomenada comercial, independentment de qui l'origine, incloent tota la informació facilitada a l'usuari i, entre altres, la informació precontractual amb les característiques bàsiques de l'oferta”.

Es dona la circumstància que La Llei General de Telecomunicacions de juny de 2022 ja establia el dret de l'usuari final de “no rebre anomenades no desitjades amb finalitats de comunicació comercial”. Amb excepció “dels casos en què el consumidor atorgue el seu consentiment per a això, aquest no hauria de rebre comunicacions telefòniques comercials de cap mena”, assenyalava l'article 66 de la norma, que està en vigor des de juny de 2023.

No obstant això, aquesta llei no prohibeix la contractació telefònica de cap mena de servei, per la qual cosa les comercialitzadores de llum s'han acollit a això i segueixen amb la pràctica de cridar per a fer-se publicitat i contractar el subministrament. Després de l'allau de reclamacions davant la *CNMC, aquesta va demanar al ministeri “una norma més estricta” i que es reforçara l'obligació de les companyies de no recórrer a la via telefònica emparant-se aquestes que la normativa actual no el prohibeix expressament, assenyalen fonts polítiques.

En el mateix informe, la Comissió denuncia també les deficiència en la contractació, en general, per part de moltes comercialitzadores que “minimitzen els suports documentals en la contractació”. En aquest sentit, considera que “no són transparents ni abans ni durant la contractació de l'oferta i incorren en pràctiques comercials enganyoses dissenyades per a complir amb aquests requisits documentals sense que quede constància d'aquestes en la documentació aportada”. Per això, l'organisme supervisor considera imprescindibles uns requisits mínims per a millorar la informació disponible per al consumidor i que “s'impedisquen les pràctiques comercials enganyoses i abusives i es reduïsquen els canvis per errors administratius i falta de diligència de les companyies”.

Respecte a la prohibició de contractar per telèfon, les companyies donaran la seua opinió a través de les al·legacions que preparen per al reglament en període d'audiència. A més de les grans del sector, com Endesa, Iberdrola, *Naturgy o Repsol, hi ha registrades fins a 500 comercialitzadores, de les quals, més d'un centenar estan inactives.
En tràmit

El reglament que inclou la prohibició de contractar per telèfon és una norma #granera amb el qual el Govern vol transposar la directiva de normes del mercat interior de l'electricitat (2019/944), que només ha transposat parcialment. Per exemple, l'obligació que les comercialitzadores oferisquen preus dinàmics al llarg del dia, en funció de la demanda (i també contractes a preu fix) que aquella directiva estableix.

Una altra de les mesures rellevants que inclou el citat reglament és la regulació de la figura del defensor del client elèctric, al mode de la banca, si bé, la seua implantació per part de les companyies del sector serà voluntària i les seues resolucions vinculants.

La contractació porta a porta, prohibida des de 2018

Una de les primeres decisions que va adoptar Teresa Ribera després de la seua arribada al Govern, com a ministra per a la Transició Ecològica va ser prohibir la contractació porta a porta de la llum i el gas natural als usuaris *domesticos, llevat que la visita fora sol·licitada expressament per ells. La mesura va ser inclosa en un reial decret llei de mesures urgents per a la transició energètica al novembre de 2018 amb el qual es volia controlar els preus.

La prohibició es va justificar en “l'elevat nombre de reclamacions presentades davant els organismes de consum i davant la CNMC en els últims anys” per les visites domiciliares i va convertir a Espanya en un dels primers països de la Unió Europea a adoptar mesures proteccionistes d'aquest tipus. Al Regne Unit regeix eixa a prohibició, i la de contractar per telèfon, des de 2011.

La norma, segons van denunciar llavors les empreses, afectava una força de venda de més de 5.000 comercials en tota Espanya. Però no afectava el segment industrial i el de les grans empreses amb potències contractades per damunt dels 10 kW. Les companyies van recórrer a altres alternatives, com la contractació per telèfon (ara, en vies de *prohbición) o a través de llocs informatius, per exemple, en centres comercials.

Consulta la notícia original ACI